16/1/10

Els plors d'Ixent, per Pilar

ELS PLORS D'IXENT

Per la cara que feia Ixent, semblava que no li agradaven les farinetes.
-No entenc què li pot passar; tan bé que menjava i últimament no s’acaba mai el que li preparo – Deia la seva marona - Què li deu passar?
Va intentar posar-li una altra cullerada a la boca, però l’única cosa que aconseguí és que comencés a plorar. David, el germà gran que s’asseia al seu costat a la taula, va decidir d’aixecar-se i ajudar a la seva mare a calmar al petit. En fer-ho, va donar-li un cop al seu plat de cereals i aquest es va bolcar a sobre de la trona d’Ixent i del seu osset de peluix.
Aquest fet va fer riure al petitó i tots el miraren, sobtats.
-Mira mama – Cridà David –, té dues ratlletes blanques a la geniva d’abaix!
Llavors van saber que plorava perquè li sortien les dents.
Pilar
http://aencesadellum.blogspot.com/

6 comentaris:

  1. Pobrissó, quin mal quan surten les dents!!!! Amb raó plorava! Sort que al seu germà li cau el plat de cereals...
    Bon conte Pilar! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Pilar quina bona pensada... Que rodonet!! Això de les dentoles... i quan li vinguin els queixals...
    Un conte molt simpàtic, que atreu... Anton.

    ResponElimina
  3. Un conte molt bonic! l'important és que el petit finalment hagi somrigut!

    ResponElimina
  4. uè bonic i què tendre!!

    ResponElimina
  5. Amb gent com vosaltres, dóna gust!!! GRÀCIES!

    ResponElimina
  6. arrêter par mon blog aujourd'hui pour féliciter le bon travail, je vous invite sur mon blog http://creativonline.blogspot.com/, ont développé un prix spécial pour vous

    ResponElimina