Els plors d'Ixent, per Pilar

ELS PLORS D'IXENT

Per la cara que feia Ixent, semblava que no li agradaven les farinetes.
-No entenc què li pot passar; tan bé que menjava i últimament no s’acaba mai el que li preparo – Deia la seva marona - Què li deu passar?
Va intentar posar-li una altra cullerada a la boca, però l’única cosa que aconseguí és que comencés a plorar. David, el germà gran que s’asseia al seu costat a la taula, va decidir d’aixecar-se i ajudar a la seva mare a calmar al petit. En fer-ho, va donar-li un cop al seu plat de cereals i aquest es va bolcar a sobre de la trona d’Ixent i del seu osset de peluix.
Aquest fet va fer riure al petitó i tots el miraren, sobtats.
-Mira mama – Cridà David –, té dues ratlletes blanques a la geniva d’abaix!
Llavors van saber que plorava perquè li sortien les dents.

Pilar

http://aencesadellum.blogspot.com/