OH, NO!
Ho tenia tot preparat. Havia trobat la manera que el meu germà deixés d’entrar a la meva habitació d’amagat i em toqués totes les joguines. Vaig llevar-me el primer, i vaig parar-li una trampa. Aquell marrec necessitava un escarment!. Vaig agafar una galleda i la vaig omplir d’aigua freda. Em vaig enfilar a la cadira i vaig deixar la galleda a sobre de la porta, recolzada al marc. Així, quan obrís li cauria a sobre tota l’aigua. Un pla perfecte!. Per la finestra de la meva habitació puc sortir a la galeria i anar a la cuina. Així doncs, me’n vaig anar a esmorzar tranquil·lament... Però aquell no era el meu dia. Teníem convidats a dinar: els socis del meu pare i la seva encantadora filla... Us ho imagineu,oi?. La meva mare els diu que deixin els abrics a la meva habitació, ells obren la porta i...
-“JOAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAANNNNNNNNNNN!!!!!!!!!!!!!!!!!”
Miri4
Divertidíssim!!!!!
ResponEliminaPobre Joan! Crec que no es mereix la que li espera! Molt divertit!
ResponEliminaUIIIIIII!!!!! Prefereixo aturar la ment aquí.
ResponEliminaCoincideixo amb Sílvia i Carme. A mi també m'ha tret un somriure.
Variant. Resulta que jo estava mirant una sèrie de TV que m'encantava. I em diuen que vagi a la meva habitació a buscar-hi més cadires, que en faltaven. Em vaig enfadar i enrabiar i amb les presses no me'n vaig recordar de la tampa i hi vaig caure... vull dir que em va caure la galleda. Quina vergonya, entrampat en la meva pròpia trampa! És que no hi ha justícia en aquest món! Perquè el germanet s'ho merexia...
ResponEliminaContes tradicionals per a adults d'arreu del món? Te'ls convido a llegir al meu bloc. Només n'hi he penjat dos, però en rajaran més. http://blocs.mesvilaweb.cat/Llaudal
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJa,ja!, gràcies pels vostres comentaris. Aquest nen té pinta de trapella amb cara de circumstàncies...
ResponEliminaQuina casualitat Llaudal!, en el teu cas m'imagino que la realitat superava la ficció...He entrat al teu blog. Però els contes estan ben amagadets,eh?!.
Aquest és el meu, per si hi voleu fer un cop d'ull: http://gordolobomiri4.blogspot.com/
Mesquinet, en Joan! És un conte molt divertit, m'ha encisat.
ResponElimina