PERÒ...
―Però mama...
―Ni però ni res, Miquel, que sempre estem igual! A tu et pareix bé això? Eh? Digues la veritat.
―No, però...
―Però què? No hi ha excuses! Aquesta vegada no hi ha excuses que valguen, així que no cal que t’esforces. Feia anys, anys! que no veia unes notes tan desastroses…
―Però…
―Però res! Que no et vull sentir! Te’n vas ara mateix a estudiar i faràs el mateix tots els dies en arribar d’escola. S’ha acabat l’ordinador, em sents? I el futbol... M’ho pensaré pel que fa al futbol. Però no vages jugant!
―Mama, és que...
―Què?
―Que jo no sóc Miquel, mama. Jo sóc Joan.
―Joan?? I es pot saber perquè us assembleu tant, ton germà i tu?
Eva
Bon gir Eva! Carai amb aquesta marona que ni escolta res. Estara bé que l'enganyesin.
ResponEliminaJeje, en Miquel i en Joan deuen ser clavats, no?
ResponEliminaUna bona pensada de conte! Gràcies!