ESMORZAR
En Bernat, sempre portava menjar al gatet que trobava, cada dia, quan anava a l'escola. Va començar amb un entrepà de tonyina, però va anar variant segons el que trobava a la nevera. S'havien fet amics i el gat ja l'esperava.Si el gat era dalt de la columna, baixava volant només en veure en Bernat. I si era a baix se li acostava refregant-se-li per les cames. Menjava afamat.Un dia en Bernat anava ràpid i no va tenir temps de preparar el menjat pel gat. Va agafar unes galetes cobertes de xocolata, pensant que seria un bon recanvi, ell les trobava boníssimes.Però el gat en veure les galetes de xocolata, va fer uns miols llastimosos, com de queixa i es va enfilar ofès a dalt de la columna. No hi va haver manera de fer-lo baixar.
No li agradava gens la xocolata. Quin gat!
Quina bona idea això de la continuació, no?
ResponEliminaUn gat gens llaminer...li agraden més els entrepans que tenen més aliment...jeje!
Gràcies Carme!
M'has fet riure de debò, Carme. Al final el gat, molt mimat, havia afinat el sentit del gust...El seu, és clar!
ResponElimina