11/2/10

El petit cartoner, per Pilar


EL PETIT CARTONER


Com cada tarda, Mireia es va seure en el llindar de casa seva mentre berenava. No volia perdre’s el curiós espectacle del buidat del contenidor de paper, abans d’hora, per un grup de gitanos. Aquests, arribaren amb els carros que segurament havien agafat d’un supermercat, disposats a omplir-los de cartrons. Amb els diners que aconseguien amb la venda, podien comprar menjar.
Aquell dia un dels carros el duia un nen de la seva edat. Va quedar-se embadalida en veure l’agilitat que tenia en saltar i introduir-se per la ranura del contenidor. Poc desprès apareixia amb un munt de cartrons i així, va anar omplint el carretó.
Un cop aconseguida la seva fita, saltironava i reia alegre com unes castanyoles. Mireia no va poder evitar cridar-lo.
-Com te dius?
-Joan.
-Vols un tros d’entrepà?
-Sí, gràcies. Tinc gana!
Des de llavors, es feren amics i compartiren molts entrepans i riallades.
Pilar
http://aencesadellum.blogspot.com/

4 comentaris:

  1. Un conte divertit i tendre, de bona amistat i companyerisme. Molt bo Pilar! Moltes gràcies!

    ResponElimina
  2. Bonic i molt positiu!

    ResponElimina
  3. És bonic! Crec que als xiquets els agraden els contes que acaben així, no?

    ResponElimina
  4. Gràcies per entrar-hi a llegir-lo.
    M'alegra que us hagi agradat.

    ResponElimina