LES SISEl pare havia hagut de deixar la seva família i anar-se’n a viure massa lluny. Era un exiliat polític. Només el podrien veure cada trimestre, per les vacances escolars.
L’Olga tenia 6 anys i trobava a faltar el seu pare, d’una manera tranquil·la com corresponia a la seva manera de ser. No se n’adonava massa de la pena i en canvi s’adonava de l’alegria de veure’l, quan feien vacances junts.
El pare se sentia sol, volia sentir-se agombolat i li demana:
-Olga, que te’n recordes del pare? Que hi penses?
-Sí que hi penso, pare.
-Quan hi penses?
L’Olga es va quedar pensant la resposta, primer va intentar un “no ho sé”, però el pare va insistir. La petita, en adonar-se que això semblava important per al seu pare, diu:
-Pare, hi penso a les sis!
L’Olga tenia 6 anys i trobava a faltar el seu pare, d’una manera tranquil·la com corresponia a la seva manera de ser. No se n’adonava massa de la pena i en canvi s’adonava de l’alegria de veure’l, quan feien vacances junts.
El pare se sentia sol, volia sentir-se agombolat i li demana:
-Olga, que te’n recordes del pare? Que hi penses?
-Sí que hi penso, pare.
-Quan hi penses?
L’Olga es va quedar pensant la resposta, primer va intentar un “no ho sé”, però el pare va insistir. La petita, en adonar-se que això semblava important per al seu pare, diu:
-Pare, hi penso a les sis!
Carme Rosanas
Un conte trist i alegre i tendre alhora... Si és que els nens són tan espontanis que les seves respostes poden ser molt i molt divertides, no? Petonets i moltes gràcies Carme!
ResponEliminaSegur que vindrà un dia a les sis que tornaré...
ResponEliminaHe perdut el rellotge i no sé en quina hora estic.
però com el pèndul va i ve... Qui sap si ja està tornant.
Gràcies Silvia, pel teu interés per el que em passa. Deixem temps a temps ique la bassa calmi ses aigues.
carme, fas uns brodats per tot arreu que aviat en possarem un botiga.Ets incombustible.
Quina imaginació! Sigui la imatge que sigui en traus un conte original!
ResponEliminaSegur que a partir de llavors, el sis va ser un nombre que els va enllaçar el pensament.
ResponEliminaT'ha quedat de categoria, Carme!
Fantàstic, Carme!
ResponEliminaAnton, sempre tindràs les portes obertes...sempre!
ResponEliminaUna abraçada enorme!
Quina gràcia! La nena troba una resposta adient!
ResponEliminaCarme, molt bé.