L'ENTREPÀ DE TONYINA
En sortir al carrer a jugar, Bernat va veure un gatet a sobre de la columna d’una tanca de reixa. S’hi acostà i observà que estava flac i famolenc i emetia un so semblant a l’esmussament de les dents, sense parar. Es va espantar molt i se’n va tornar a casa a explicar-li-ho a la mare.
-No et preocupis - Va dir-li la mare- Els gats fan això quan practiquen en somnis la mossegada al coll d’un ocellet o un ratolí.
- Se’ls vol cruspir, mare? Pobrissons! - Respongué Bernat.
-Pobrissó el gat. No veus que està sol i abandonat i té gana? - Raonà la mare.
Bernat, va anar a la nevera i agafà una llauna de tonyina. Va fer un entrepà i va tornar a sortir de casa.
-Baixa, mixeta – Li digué al gat, de la columna- Et convido a berenar.
Així va néixer una nova amistat.
-No et preocupis - Va dir-li la mare- Els gats fan això quan practiquen en somnis la mossegada al coll d’un ocellet o un ratolí.
- Se’ls vol cruspir, mare? Pobrissons! - Respongué Bernat.
-Pobrissó el gat. No veus que està sol i abandonat i té gana? - Raonà la mare.
Bernat, va anar a la nevera i agafà una llauna de tonyina. Va fer un entrepà i va tornar a sortir de casa.
-Baixa, mixeta – Li digué al gat, de la columna- Et convido a berenar.
Així va néixer una nova amistat.
Pilar
Ja m'imagino al pobre Bernat... què mono! Ha fet una bona obra i un bon amic!
ResponEliminaMoltes gràcies pel conte PIlar!
Aquest Bernat, per salvar la vida dels ratolins i els ocells... é s un conte molt bonic, Pilar.
ResponEliminaSílvia i Pilar, em deixeu que faci un conte amb el mateix personatge? Com si fos una continuació, però que al mateix temps quedi com un conte independent? Ho provo. Si no us sembla bé... ho deixem córrer.
M'encanta la idea, Carme!
ResponEliminaEndavant amb la idea Carme, prova, prova...segur que serà genial! Visca la imaginació!!!!
ResponElimina