La Lena era una abella petita, bonica, i molt presumida, fins i tot es guarnia les antenes amb estrelletes de purpurina.
Les flors eren les seves amigues i li guardaven sempre el nèctar més dolç, però com que també era una mica trapella, un dia va arrencar una margarida i va començar a dansar com si el cel fos una immensa pista de ball
i ella una fada amb una vareta màgica.
Quan més entusiasmada estava fent cabrioles per l'aire, va sentir el zum, zum d'una companya que venia volant una mica enfadada.
-Perquè culls les flors? si ho fas, no tindrem nèctar i no podrem fabricar mel per les nostres cries!
La Lena va envermellir de vergonya, i va prometre que sempre més respectaria la natura.
http://petitesesroser.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada