PARAULES DOLCES
- Berta! Però que fas amb el meu diari? Xafardera, pocasolta!
- ............
- I aquesta cara, d’encantada què vol dir? Torna-me’l ara mateix!
- ............
- Que t’has tornat ximpleta o què?
- Eh? Eh? Què? Què dius?
- El meu diari! Nena! Que no es llegeixen els diaris dels altres.
- Escrius unes coses tan boniques... que ... que...
- Que què?
- Que me les volia copiar per escriure-les al Martí.
- Quina barra! - va dir la Clara, la germana gran baixant el to.
- Són pel Roger aquestes paraules boniques?
- No n’has de fer res, tu!
- Me les deixes?
- Te les deixo, igualment les agafaràs, oi?
- Moltes gràcies! Ara sí que sabré què escriure-li al Martí!
I es va llençar al coll de la seva germana amb una gran abraçada. La Clara ja no es recordava com s’havia enfadat feia 5 minuts.
http://carmerosanas.blogspot.com/
Crec que la Clara s'ha guanyat l'admiració i la confiança de la Berta.
ResponEliminaCompartir sempre és agradable, fins i tot les propietats intangibles que tant ens lliguen.
Em fas pensar, com sempre, Carme.
Al final,la discussió s'acaba bé!. M'agrada.
ResponElimina