EN GRIS I LA BRUNA
Quan en Gris i la Bruna es troben, sembla que la resta del món s’aturi per a ells. S’estimen molt. Els veig entusiasmats, movent la cueta i olorant-se l’un a l’altre, amb ganes de jugar. Potser el destí els ha unit d’una manera invisible. No els calen paraules, s’entenen només en mirar-se.
El cor se’ls accelera, se’ls veu contents, juguen i salten d’alegria. M’imagino una conversa seva:
Sabia que tard o d’hora et trobaria!
Jo també!
He seguit un rastre i he arribat on eres tu.
M’encanta!
Ets una gosseta molt boniqueta!
I tu un gos molt ben plantat!
Quan t’he ensumat, el cor se m’ha accelerat!
A mi també!
Quina bona oloreta que fas!
Cada tarda quan passegem trobem en Gris que surt a la mateixa hora. Tothom qui els coneix diu:
- Quina parella de gossets més eixerida !.
Miri4
http://www.gordolobomiri4.blogspot.com/
Hola Miri4, m'estic divertint molt veient les diferents versions dels contes...
ResponEliminaFins el proper,
M. Roser
Jo també!^-^
ResponElimina