NO EN SÉ!
La Susanna deia que no sabia dibuixar, a vegades s'amoinava tant que dibuixava només amb una mà mentre amb l'altra es xumava el dit per consolar-se. La seva mestra li deia que si es posava a treballar bé i utilitzava les dues mans sobre el paper li sortiria millor, però ella no s'ho creia.Un dia, la mestra va proposar de fer uns dibuixos col·lectius. Cada nen començava un dibuix i només podia dibuixar un sol objecte i passar-lo al nen del costat, que també havia de dibuixar una sola cosa i tornar-lo a passar ... fins que ella digués que s’havia acabat el temps.La Susanna, va passar-ho molt bé amb aquest joc i va veure que els dibuixos quedaven preciosos i que allò que ella havia dibuixat era tan bonic com el que havien dibuixat els altres. Aquell dia la Susanna va estar contenta amb el seu dibuix.
Carme Rosanas
Bona reacció de la mestra, que li va ser molt útil a la Susanna!!! M'ha agradat la idea! Una abraçada gegant Carme i disculpa pel retard.
ResponEliminaAl comentari del següent conte us faig cinc cèntims del perquè del retard i tot plegat...
Gràcies a tots!
Com entenc a la Susanna! Sort, però que hi ha mestres avui dia que saben ajudar.
ResponEliminaHas creat un joc, Carme que s'hauria de copiar per a fer crèixer l'autoestima.