18/4/10

Volaven amb el vent, per Miri4


VOLAVEN AMB EL VENT!


Passejava pels carrers empedrats del poble i m’he trobat un gos. Li he posat un nom: Capità. M’ha seguit fins arribar a la prada, amb les orelles ben dretes, movent la cua i brandant el cap. Jo li tirava una pilota que duia a la butxaca i ell l’anava a buscar i me la portava esperant que li tornés a llençar ben lluny. Una vegada, i una altra, i una altra... Després hem corregut una estona, hem fet tombarelles, salts i acrobàcies sobre la gespa, jo reia i en Capità bordava. Més tard s’ha aixecat molt d’aire, semblava que es volia endur la meva bufanda i fins i tot les orelles d’en Capità. Seguíem rient i bordant. Lladrucs i rialles volaven amb el vent enfilant-se cap al blau infinit.

Miri4
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

  1. Carme Rosanas18/4/10 5:08

    Poètic i molt bonic!

    ResponElimina
  2. Pilar18/4/10 9:34

    Quan els lladrucs i les rialles volen junts, l'aire s'omple de papallones.
    M'agrada molt el teu conte, Miri.

    ResponElimina
  3. +3 MIRIQUATRE18/4/10 22:03

    Moltes gràcies!. En Capità va existir de debó, va ser el meu gos durant 16 anys!. M'agradava portar-lo a passejat i a còrrer!...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)