18/4/10

Volaven amb el vent, per Miri4


VOLAVEN AMB EL VENT!


Passejava pels carrers empedrats del poble i m’he trobat un gos. Li he posat un nom: Capità. M’ha seguit fins arribar a la prada, amb les orelles ben dretes, movent la cua i brandant el cap. Jo li tirava una pilota que duia a la butxaca i ell l’anava a buscar i me la portava esperant que li tornés a llençar ben lluny. Una vegada, i una altra, i una altra... Després hem corregut una estona, hem fet tombarelles, salts i acrobàcies sobre la gespa, jo reia i en Capità bordava. Més tard s’ha aixecat molt d’aire, semblava que es volia endur la meva bufanda i fins i tot les orelles d’en Capità. Seguíem rient i bordant. Lladrucs i rialles volaven amb el vent enfilant-se cap al blau infinit.

Miri4

3 comentaris:

  1. Quan els lladrucs i les rialles volen junts, l'aire s'omple de papallones.
    M'agrada molt el teu conte, Miri.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies!. En Capità va existir de debó, va ser el meu gos durant 16 anys!. M'agradava portar-lo a passejat i a còrrer!...

    ResponElimina