10/5/10

El desordre golafre, per Pilar


EL DESORDRE GOLAFRE

La Martina no podia entrar a casa; no trobava la porta. L’havia buscat al voltant de tota la façana, però no hi era. A més, la casa havia canviat. Les finestres eren al sostre i aquest estava ocupant diversos llocs de les parets. En el lloc de la tanca hi havia estris de cuina i llibres que convertien la casa en una fortalesa. Es va asseure al terra plorant, cridant els pares.
-Hola Martina – va sentir que algú deia -.
-Qui ets?
-Sóc el desordre golafre. Vull agrair-te tot el que em dónes de menjar cada dia. Avui ha estat un gran festí de llibres.
-On són els meus pares?
-No sé, eren per aquí ordenant les prestatgeries.
De repent el terra s’obrí sota els seus peus i se l’engolí.
Va obrir els ulls, despertant-se. Quin malson! Sentí la mare a la saleta ordenant llibres i va anar corrents a ajudar-la...

7 comentaris:

  1. Potser no li quedaran ganes de provocar més desordre, quina por, aquest somni!

    ResponElimina
  2. Hem d'anar en compte amb el desordre, Carme. Podem perdre en ell coses importants.

    ResponElimina
  3. "El desordre golafre" molt ocurrent! Com si fos un ogre.

    ResponElimina
  4. És un ogre que viu al país de les coses fora de lloc Marta. ^_^

    ResponElimina
  5. Ara entenc el què passa de vegades a casa meva...ja,ja!!!

    ResponElimina
  6. Molt original! He xalat molt llegint-lo.

    ResponElimina
  7. Miri. Tampoc no trobes per on entrar-hi? ^_^

    Gemma. Gràcies!

    ResponElimina