Hi havia una vegada un ratolinet que anava pel carrer tot solet i va trobar un botó gros i vermellet.
Va pensar que si hagués trobat un botonet petitet, el podria lluir al gerseiet, o se'l podria posar sobre el peuet...
Després de pensar molt, amb el seu caparronet, va dir:-Ja ho sé, me'l posaré per barret!
És va mirar al mirallet i semblava un senyoret amb aquell barret tan boniquet!
M. Roser Algué Vendrells.
http://petitesesroser.blogspot.com.es/
Caram,quin ratolinet més presumidet!
ResponEliminaI espaviladet! :-)
ResponEliminaGràcies a les dues, vaig recordar el conte de la rateta...
ResponEliminaJjajajaj! Què boniquet, el teu relatet!!
ResponEliminaT'he fet riure! que bé, el ratolinet estarà contentet...
ResponEliminaM'ha agradat aquest ratolinet presumit.
ResponEliminaSegurament al ratolinet, li agradaria llegir el teu relatet premiadet...
ResponElimina