La Beta i l’Àflix feien moltes coses des que es van conèixer i sabien que sempre comptarien amb l’altra. Els agradaven les mateixes coses: rodolar per terra, menjar amb les mans, dormir sense pijama o observar el cel. La cosa que més les unia, però, era una estrella que va caure del cel i elles van guardar amb molt de compte perquè ningú més la trobés.
Però un dia els van dir que havien de separar-se: els pares de la Beta havien trobat una feina molt important al planeta del costat. Primer van plorar molt, però després van decidir una cosa: la Beta s’emportaria l’estrella i al cap d’un any la llençaria ben fort perquè la pogués recollir l’Àflix, que se la tornaria a quedar un any més.
Mentrestant, aquí a La Terra, una nena es pregunta què deu ser aquella llum que veu passar cada any en una direcció.
Susanna
Molt imaginatiu, ara entenc que era la llumeta que jo també veia cada any...Que els grans també podem somniar.
ResponEliminaJajjaja! I tant, M.Roser!! Tots la podem veure aquesta estrella!!
ResponElimina