LES VISITES A CA LA IAIA
A l’Antònia li encantava que vinguessin a visitar-la els seus néts; i a la Mixa, la seva gata, també. Després de veure’ls sempre obsequiava a tots els presents amb els seus cants i balls. Era veritablement sorprenent l’alegria que li causava la visita d’en Pol i la Laia. Tothom se’n feia creus!Un diumenge, la filla de l’Antònia va arribar acompanyada també per la seva germana Eulàlia. L’Antònia de seguida va oferir tot de coses a l’invitada inusual d’aquella casa. L’Eulàlia no tenia gana, però al sentir el nom de Martini, els ulls li van fer pampallugues. L’Antònia va córrer a l’armari, contenta de poder-li oferir un didalet de la beguda. Però ai! l’Antònia no s’ho podia creure, l’ampolla estava gairebé buida del tot! “Que estrany! -va pensar!- Si jo no en bec mai!”. Mentrestant, la Mixa anava cantant i ballant i els petits no podien parar de riure.
Filadora
Deixa-la anar a la Mixa, eh? Jeje!
ResponEliminaGràcies pel conte!
jajajajaja,caram amb la mixa! sort que així entretenia la canalla ;)
ResponEliminaUi,ui,ui...doncs a mi em sembla que en Pol i la Laia hi tenen alguna a cosa a veure amb aquesta alegria tan gran que li produeixen a la Mixa les seves visites...
ResponEliminaFiladora quina il·lusió llegir un conte teu! ;)
ResponEliminaAi, ai, la Mixa que feia honor al seu nom hi anava gat, o gata, més ben dit!!!