Companys peculiars, per Mercè Climent Payà

COMPANYS PECULIARS

Sempre havia volgut tenir una mascota, sobretot ara que feia algun temps que la meva única companya era la solitud. No acabava de decidir-me, així és que l’atzar va propiciar l’encontre. Va ser al Carrer dels Àlbers. Escarbotava amb insistència dins d’un contenidor amb l’esperança de trobar quelcom per emplenar el buit dolorós de l’estómac. Tot era pell i ossos, i quan em vaig capbussar a les seves ninetes només vaig poder trobar tristesa. Solament em va caldre un «pst, pst» perquè em seguís fins a casa.
Ja fa dues setmanes que compartim llar i moments. S’ha engreixat, li ha tornat el color al rostre i sembla feliç. Això sí, cadascú té les seves aficions: jo no puc evitar escoltar música i ballar, i ella s’entreté fent punt de ganxo. I sempre troba el temps per dedicar-li les carantoines i les carícies que es mereix.

Mercè Climent Payà

http://www.mercecliment.blogspot.com/