UN GRAN DESCOBRIMENT! Aquell diumenge s’havia quedat sol. Els pares havien anat a comprar i l’Albert no sabia què fer, s’estava avorrint. De sobte, va tenir una idea: em posaré a cuinar, va pensar.Dit i fet. Va agafar tots els estris que es va trobar pel mig i en féu una muntanya a la taula de la cuina. A poc a poc en va esbrinar el seu ús i va començar a fer invents. Mentrestant, en Bepi, el seu gos, feia el paperina per la cuina, tot observant l’atac d’ira que creia que havia patit el seu amo.Així va ser com l’Albert va aprendre a cuinar i a estimar l’art de la cuina. A partir d’aquell moment, fa el sopar cada dia a casa abans no arribi la mare de treballar.
Abel Carretero Ernesto
L`'Albert fa un gran descobriment...i el blog també coneixent-te...Moltes gràcies per participar amb aquest bon conte!
ResponEliminaGràcies a tu per publicar-lo. Per mi és un plaer. El descobriment és meu, és un blog molt interessant!
ResponEliminaAbel
molt maco ¡¡
ResponElimina