L'AMIC INVISIBLE
Saltava a la corda quan un ratolí va vagarejar entre les seves cames cridant-li l’atenció. S’aturà en sec, seguint amb la mirada el bellugueig del rosegador que, fent un gran salt, va pujar a una columna decorativa del jardí i va començar a fer piruetes. Es va asseure al terra disposada a gaudir de la inesperada actuació del petit saltimbanqui. Quan aquest va donar per acabat l'espectacle el va aplaudir amb ganes. S’apropà lentament per poder veure'l millor i li va dir:
- Ets de veritat o t'estic somiant?
- Sóc de veritat, si tu em somies -li contestà el ratolí artista- Vindré sempre que em cridis i et sentis sola, com avui.
- Llavors, ets un amic d'aquests als quals diuen invisibles?
- Podries dir-me així, però per a tu vull ser "El dents "
- D'acord. Jo em dic Núria.
I des de llavors, van ser inseparables.
- Ets de veritat o t'estic somiant?
- Sóc de veritat, si tu em somies -li contestà el ratolí artista- Vindré sempre que em cridis i et sentis sola, com avui.
- Llavors, ets un amic d'aquests als quals diuen invisibles?
- Podries dir-me així, però per a tu vull ser "El dents "
- D'acord. Jo em dic Núria.
I des de llavors, van ser inseparables.
Pilar
Sempre va bé tenir un amic a prop!.^-^
ResponEliminaJa ho pots ben dir, Miri. Gràcies!
ResponEliminaSóc de veritat si tu em somies... m'encanta la frase i el concepte. És ben bé així. Un conte preciós, Pilar!
ResponElimina