SOBRE LA MANTA LA NEU
Com cada any, des de ja en feia uns quants, sortien a jugar sobre la manta de neu que cobria aquell poble.
La Naia i la Clara, sempre eren de les nenes que només veure com el sol entrava sota la finestra de la seva habitació, saltaven ràpidament del llit, per retrobar-se les dos i jugar sense parar fins que les seves mares les cridaven per anar a dinar.
La Naia portava la seva jaqueta blava que els pares l’hi havien comprat , mentre que la Clara portava un barret que la seva iaia li havia fet per aquell hivern tan fred.
Aquella era la imatge que la Clara i la Naia recordaven uns vint anys desprès que el temps i les obligacions les van separar, i ara només recorden aquelles estones un cop l’any quan es retroben en un petit bar del poble.
http://www.carlescampomar.com/
Com cada any, des de ja en feia uns quants, sortien a jugar sobre la manta de neu que cobria aquell poble.
La Naia i la Clara, sempre eren de les nenes que només veure com el sol entrava sota la finestra de la seva habitació, saltaven ràpidament del llit, per retrobar-se les dos i jugar sense parar fins que les seves mares les cridaven per anar a dinar.
La Naia portava la seva jaqueta blava que els pares l’hi havien comprat , mentre que la Clara portava un barret que la seva iaia li havia fet per aquell hivern tan fred.
Aquella era la imatge que la Clara i la Naia recordaven uns vint anys desprès que el temps i les obligacions les van separar, i ara només recorden aquelles estones un cop l’any quan es retroben en un petit bar del poble.
http://www.carlescampomar.com/
Bon conte per recordar moments passats! Moltes gràcies i BONES FESTES Carles!
ResponEliminabon nadal...anton
ResponElimina