
Em costa encara fer moure el llapis i dibuixar les paraules al paper, que abocaria en un minut si estiguessis amb mi, parlant com una cotorreta, com sempre dius mentre te’n rius i fas veure que t’agafa mal de cap. A poc a poc i amb bona lletra, com a tu t’agrada, procuraré explicar-te quant t’enyoro, i les feines que faig a casa mentre no hi ets, com una xiqueta gran (i em callaré alguna entremaliadura que segur que t’explicarà el pare), i després dibuixaré un cor ben vermell amb els braços oberts, i desitjaré que et curis aviat.
Jesús M. Tibau
Un conte per plorar, m'ha arribat al cor! Molt tendre...Petonets!
ResponEliminaSílvia
Preciós!
ResponEliminaQue boniquet!
ResponEliminaA mi també m'agrada!.
ResponEliminaI a mi... que tendre!
ResponEliminaMolt bonic, Jesús!
ResponEliminaQue bonic Tibau! m'ha agradat molt!
ResponElimina