Sense trampes, per Marta Pérez Sierra

Foto de Liz Adcock

SENSE TRAMPES

La mare es queixa que la trampa per a ratolins no funciona. Que qualsevol cosa, menys un ratolí, cau en el parany. Si sabés que sóc jo qui li omple les trampes! Quatre plomes d'ocell perquè es pensi que un n'ha passat de resquitllada. Una cua de llangardaix seca. Fulles enredades. Pell de serp. Una orella escapçada de no sé quin animaló. Tot el que trobo. Ho faig perquè en Truc i en Tram segueixin vivint al jardí de casa i tots tres passem les tardes més divertides del món. En Truc i en Tram, a més a més de ratolins, són mags i m'ensenyen trucs de màgia perquè jo els faci a Ros, la meva veïna, la nena més simpàtica de tota la colla. Demà l'hem invitat a una festa. Trauré flors de dins d'un barret per a ella.

Autora: Marta Pérez Sierra

www.martaperezsierra.com

UN ÀPAT DE PEL.LÍCULA!

El Sam i el Tim estaven complint el seu gran somni: poder omplir-se l’estómac de tot allò que ells volguessin. Havien somiat aquella escena mils de vegades. I és que s’havien guanyat el cel perquè la seva mestressa els havia encarregat una tasca i ells l’havien resolt sense problemes. La seva mestressa volia perdre de vista un gat que des de feia uns dies envaïa el seu jardí i li feia malbé les flors que amb tanta cura i delicadesa tractava ella. I els ratolins, que eren molt espavilats, van saber com seduir el gat perquè els perseguís fins al lloc on unes gatetes molt boniques l’esperaven per poder-lo conéixer. Al gat li van fer un favor, a la mestressa també. I la mestressa va complir la seva promesa: oferir als ratolins un àpat de pel.lícula!

Sílvia

Visca les vacances! Relax, platgeta,...Però... Ja us podeu animar i escriure un conte. Així feu anar una miqueta el cap, la creativitat i la imaginació, no?

Aquí teniu la següent foto per començar a pensar...
Recordeu que els contes enviats seran tots publicats.
Cal que el conte sigui infantil i no superi les 150 paraules!
Enviar el conte a smaestro@xtec.cat

Data límit: 4 d´agost.

Qui ha espatllat la festa?, per Eva Albiol

Aquesta és la següent foto a partir de la qual ja podeu inspirar-vos i escriure un conte infantil.

Data de presentació del conte: 28 de juliol

Recordeu:

- El conte ha de ser infantil i no es poden superar les 150 paraules!
- Cal enviar el conte a smaestro@xtec.cat.

QUI HA ESPATLLAT LA FESTA?

Ja era la segona vegada que li passava: no l’havien convidada a la festa d’aniversari. Primer va ser la de Rebeca, que mig es va disculpar dient:
―Pensava que eres de viatge.
De viatge? Si feia mil anys que Sofia no anava de viatge! Però amb Rim va ser pitjor, perquè ni tan sols va perdre el temps pensant una excusa. I Sofia ja n’estava farta! Tothom l’oblidava a l’hora de passar-ho bé!
Així que es va presentar a la següent festa i, dissimuladament, va canviar de color el berenar amb la seua petita vareta: de sobte la Coca-cola era violeta, els sandvitxos grocs i les olives de color fúcsia. Tots els convidats van exclamar al mateix temps:
― Quin fààààààstic!
Va ser un aniversari desastrós.
Amb els cabells rossos i aquell posat d’angelet, ningú no s’hauria imaginat que Sofia, en realitat, era una petita bruixeta.

Eva Albiol

En Fan i la Fanta salven el seu zoo, per Sílvia Dot Quílez

En un petit zoo hi havia dos elefants : en Fan i la Fanta. Eren l’atracció del parc, els més divertits i simpàtics.
Va arribar un dia en que al zoo hi quedaven pocs animals, hi havia dificultats per mantenir-lo...llavors els amos van decidir vendre’l a qui més pagués. Una nit els animals es van reunir amb assemblea per decidir marxar del zoo. Però...
- Com podien marxar sense ser vistos per enmig de tota Barcelona?
Eren en plena festa de la Tamborinada de la plaça Ciutadella i la gent havia d’anar disfressada d’animal, quina casualitat!. Van passar desapercebuts entre cap- grossos, dracs de foc, carrosses... tots fent gresca en fila! Van arribar al port de Barcelona on els esperava el gran vaixell, com l’arca de Noé. Es van escapar sense ser vistos o sent vistos per tots... vet aquí com un Fan i una Fanta van ser més llestos que tota una ciutat.

Silvia Dot Quilez
Mestra d’educació infantil

CANVIS!!!!

Hola a tothom!

He decidit, en vista del panorama i funcionament general del bloc, incorporar alguns canvis... A veure, en primer lloc fixaré un temps de presentació dels contes. He pensat que una setmana és un bon marge per pensar i crear un conte que no superi les 150 paraules, que vagi destinat a nens i nenes... ( tot això segueix igual!). Una altra de les novetats és que, si fins ara només publicava al bloc un conte dels que rebia, ara he decidit que serà més emocionant i enriquidor publicar-los tots i anar veient les diferents versions, a partir d'una fotografia. Per això és millor deixar més temps...

Estic oberta a propostes, consells... a veure què us sembla...

Repeteixo les normes...

RECORDATORI DE PARTICIPACIÓ:
-Escriure un conte adreçat a nens i nenes que no superi les 150 paraules. Cal que el conte vagi acompanyat d'un títol i per fer-lo cal inspirar-se en la foto que hi ha publicada en aquest moment.
-Enviar-lo a l'adreça de correu electrònic smaestro@xtec.cat.
-El conte es publicarà en aquest bloc.

- Data de presentació del proper conte: dimarts 21 de juliol.

Aquesta és la foto a partir de la qual ja podeu escriure el conte:

Marta i els armaris, per Rosa Roig

Ja tenim un nou conte!, bona lectura!:

MARTA I ELS ARMARIS

Marta Pedres, la xiqueta més llesta, guilopa i divertida que mai he conegut en la meua llarga vida estava més contenta que un gínjol en pensar que el col.le ja s’havia acabat enguany. Per fi es podia dedicar a l’activitat que més li agradava, buscar en els armaris i recuperar el que la gent havia deixat al fons i quasi oblidat.
D’eixa matèria, deia sa iaia la blanca, estan fetes les vides de les persones. I afegia si busques bé, trobaràs els secrets més amagats de ta mare, els desitjos perduts de ton pare, les rareses que el iaio perdé, les pors de la teua germana i moltes més coses...
Així és com Marta, observadora i valenta, comença a buscar en tots els armaris coneguts i així és com també arribà a conéixer i estimar millor a qui vivia prop d’ella i la deixava escarbar en el fons dels armaris. Marta convertia en històries les penes i els secrets que la gent deixava tancat als armaris. Era feliç, i feia feliç a molta gent.

Autor/a: Rosa Roig
http://vidapervida.blogspot.com/

UNA ALTRA FOTO...

Esteu preparats? Això ja comença a tenir cara i ulls! Veig que la gent s'està animant... Visca!

Aquesta és la següent foto...


RECORDATORI DE PARTICIPACIÓ:

• Escriure un conte adreçat a nens i nenes que no superi les 150 paraules. Cal que el conte vagi acompanyat d'un títol i per fer-lo cal inspirar-se en la foto que hi ha publicada en aquest moment.
• Enviar-lo a l'adreça de correu electrònic smaestro@xtec.cat.
• El conte escollit d'entre tots els rebuts es publicarà en aquest bloc.

Innocència, per Bajoqueta

He de confessar que, abans de donar a conéixer el bloc, li vaig demanar a la bajoqueta si s'animava a estrenar el bloc amb un conte seu. I, com que és molt eficient, ja tenim el primer conte per llegir i opinar...Mil gràcies per la teva primera col.laboració! És aquest:

INNOCÈNCIA

La mare feineja tranquil·lament a la cuina, els nens són a dalt, jugant a la seva habitació. Sent com riuen i criden, i això és senyal que no estan fent cap de les seves. Al cap d’uns minuts, s’adona que el soroll al pis de dalt ha parat, no se sent res. I llavors sap que és el moment de pujar per veure què ha passat.
Troba a la Mònica i al Jordi quiets a sobre del llit, amb cara de no haver trencat mai res. Però els seus ulls diuen que n’ha passat alguna. La Mònica s’aixeca i arrenca a plorar.
- Què ha passat? – diu la mare mentre l’agafa al braç.
- Hem fet volar el rellotge del pare... Jordi deia que tornaria, que el pare li havia dit que era un rellotge màgic.
L’acarona, realment la seua innocència els ha fet creure en la màgia del rellotge.

Títol del conte: Innocència
Autor/a: Bajoqueta
Blog: 365 contes

Pensa que pensaràs...

Avui, dia 7 de juliol de 2009 estreno amb il.lusió aquest bloc. Pretén ser un espai de lectura i escriptura dedicat a nens, joves i/o adults amb ganes de llegir i/o escriure. La idea inicial és la següent: Cada x temps ( que anirà en funció de l'èxit del bloc i de tot plegat) aniré publicant una imatge infantil. A partir de la imatge, qui tingui temps i ganes d'escriure s'inventarà un conte adreçat a nens i nenes que no superi les 150 paraules. El conte haurà de tenir un títol. Caldrà que l'envieu a l'adreça de correu smaestro@xtec.cat. Escolliré el conte més divertit i original, el més adient per a un públic infantil... (aíxí que és molt important que el llenguatge utilitzat sigui clar i entenedor!) i el penjaré al bloc! M'agradaria poder publicar un conte cada dia però això ja no depén de mi...Tan de bo tot vagi com una seda...

Ja porto uns dies visitant alguns blocs i he agafat idees d'aquí i d'allà. Entre aquests blocs he d'esmentar el de la bajoqueta, a qui he comentat la idea i m'ha animat a dur-la a terme. El seu bloc és http://365contes.blogspot.com/, jo ja m'hi he enganxat! De nou, mil gràcies bajoqueta!

Aquest tipus de blocs són una molt bona idea per animar a tothom a llegir i a escriure, a ser creatiu i a fer volar la imaginació, a somiar despert...

Aquí va la primera imatge...ja us podeu començar a inspirar!