He de confessar que, abans de donar a conéixer el bloc, li vaig demanar a la bajoqueta si s'animava a estrenar el bloc amb un conte seu. I, com que és molt eficient, ja tenim el primer conte per llegir i opinar...Mil gràcies per la teva primera col.laboració! És aquest:
La mare feineja tranquil·lament a la cuina, els nens són a dalt, jugant a la seva habitació. Sent com riuen i criden, i això és senyal que no estan fent cap de les seves. Al cap d’uns minuts, s’adona que el soroll al pis de dalt ha parat, no se sent res. I llavors sap que és el moment de pujar per veure què ha passat.
Troba a la Mònica i al Jordi quiets a sobre del llit, amb cara de no haver trencat mai res. Però els seus ulls diuen que n’ha passat alguna. La Mònica s’aixeca i arrenca a plorar.
- Què ha passat? – diu la mare mentre l’agafa al braç.
- Hem fet volar el rellotge del pare... Jordi deia que tornaria, que el pare li havia dit que era un rellotge màgic.
L’acarona, realment la seua innocència els ha fet creure en la màgia del rellotge.
Títol del conte: Innocència
Autor/a: Bajoqueta
Blog: 365 contes
Troba a la Mònica i al Jordi quiets a sobre del llit, amb cara de no haver trencat mai res. Però els seus ulls diuen que n’ha passat alguna. La Mònica s’aixeca i arrenca a plorar.
- Què ha passat? – diu la mare mentre l’agafa al braç.
- Hem fet volar el rellotge del pare... Jordi deia que tornaria, que el pare li havia dit que era un rellotge màgic.
L’acarona, realment la seua innocència els ha fet creure en la màgia del rellotge.
Títol del conte: Innocència
Autor/a: Bajoqueta
Blog: 365 contes
Moltíssimes gràcies pel teu primer conte, innocent, tendre, especial, autèntic!
ResponEliminaUf, enhorabona, una gran història per tan poquetes paraules. Jo anit ho vaig intentar i em costa, per això ja tinc ganes que posis una nova imatge per tornar-m'hi a posar!
ResponEliminaG.
Ai quina vergonya! jajaja.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per deixar-me inagurar el blog, i a vore si té molt d'èxit.
Anirem participant :)
Jejeje la Mònica i en Jordi, quin parell de bitxos!! :-))
ResponEliminaPerò... i si veritablement el rellotge era màgic i torna?
Molt bonic, bajoqueta. A mí em costa escriure per a nens però ho intentaré.
ResponEliminaMolt bona iniciativa! Molt bonic el primer conte!
ResponEliminaAssumpta, és que les Mòniques i els Jordis deixa'ls córrer eh ;)
ResponEliminaKweilan i Ma-poc: gràcies! segur que algun conte podreu escriure, teniu molta imaginació!
Un toc d'innocència. Els nens petitois són així. Molt bé Bajoqueta!
ResponEliminaGràcies Marta! Mai hauríem de perdre esta innocència tant bonica de creure lo més inversemblant :)
ResponElimina