Mai, la nedadora, per Carme Rosanas

MAI, LA NEDADORA

A la Mai, li agradava l’aigua amb bogeria, quan anaven d’excursió, sempre mirava de trobar algun rierol, un safareig, i si no, qualsevol bassal li anava bé. S’hi llançava i sempre la deixaven gaudir de l’aigua.
I per això, la Mai no entenia que quan anaven a la piscina, no la deixessin banyar. La feien estar quieta i asseguda tot dient:
- Mai! Seu! A l’aigua no, aquí està prohibit!
La Mai era obedient, però s’avorria molt.
Un dia, aprofitant que l’Anna jugava distreta es va posar el flotador.
Quan l’Anna la va veure, li va fer tanta gràcia que tot posant-li les ulleres li va dir:
-Au va, tira’t, Mai, farem que no t’hem vist.
La Mai es va tirar i va nedar tota una piscina i va sortir com una princesa que volgués lluir el seu vestit. Ningú no es va enfadar. Tothom reia només de veure-la.

Autora: Carme Rosanas
http://carmerosanas.blogspot.com/

El Rai, el Tequel socorrista, per Anton Fortuño

EL RAI, EL TEQUEL socorrista
Escrit per Anton Fortuño en homenatge al gosset que va viure amb ell durant bastants anys.
.....................................

- No pateixis – digué el Rai a la Marta, una nena de quatre anys que plorava perquè tots els amiguets se n' hi burlaven per no saber nedar.- Jo te n' ensenyaré.
Arribaren a la piscina. Als pares com que treballaven molt, quasi no els veia la Marta. Sort en tenia dels avis i Rai .Ja veieu, els dos es parlaven.
-Cull la meva cua, abans que els avis ens vegin.. – Xof, ja hi som. Ara, deixa't una mà, amb l’altra fes-la anar avall i amunt, també els peuets, jo t’aguanto i a demés porto el flotador.....I no tinguis por. Ara prova de deixar-te l’altra mà i avança amb les dues. Veus? Ja nedes, Ara cull-te aquí al flotador i descansa, torna a deixar-lo i anirem nedant fins l’altra vora.
Quan tots veieren com Marta i Rai nedaven es rendiren i aclamaren:
- Marta !!! Rai !!! Marta....!!! Rai... !!! ....M a r t a ....!!!!!!!!!

Autor: Anton Fortuño

http://rebaixes.blogspot.com/

Un gosset molt trapella!, per Sílvia Dot Quílez

UN GOSSET MOLT TRAPELLA!!!!!!!!!

En un indret de Menorca, a prop de sa platgeta de Sa Pregonda, hi havia una casa de pedra amb un jardinet, a la vora del mar. Hi vivia un gos molt petit, trapella, divertit curiós i ple d’energia. Els seus amos no el deixaven sortir de casa i ell es moria de ganes de saber què passava fora. Un dia, mentre l’amo regava el jardí, es va deixar la porta oberta i el gos va córrer fins arribar a la platja: va arrossegar-se per la sorra, intentava saltar les ones fins que uns nens el van veure i van jugar amb ell. Li van posar un flotador per aprendre a nedar i junts van compartir crits, rialles, salts i molta eufòria... “Cadascú ha de saltar els seus propis murs per arribar a ser feliç”


Autora: Silvia Dot Quilez

Luca, el gosset valent, per Assumpta Pijuan

LUCA, EL GOSSET VALENT

L’Ona tenia sis anys i en Luca era el seu gosset.

Tant menut i carinyós com era, el feia realment especial. Passaven moltes estones junts, compartint aventures de pirates de paper, de nines descabellant-se al vent i de pilotes que en altre temps havien estat rodones.

Només hi havia una aventura on Luca no hi participava mai, era a la piscina. Ell, sempre restava assegut enfront esperant pacient el moment en que la nena sortís de l’aigua.

Un dia però, l’Ona va decidir que allò no podia ser. Sense pensar-s’ho dos cops ella, que com s’estava fent gran ja havia aprés a nedar, li va posar a ell el seu flotador i les seves ulleres d’aigua. “I ara, Luca, no tinguis por que sóc la teva monitora i t’ensenyaré a nedar”.
La piscina de plàstic es convertí llavors en el més gran dels oceans mai coneguts, ple d’aventures per descobrir plegats.

Autora: Assumpta Pijuan

http://assumptapijuan.blogspot.com/

http://secretscompartits.blogspot.com/

Ja era massa tard, no sabia nedar! per Jordi Casanovas

JA ERA MASSA TARD, NO SABIA NEDAR!

- Tots els gossos en saben, direu. Ben cert, els és instintiu però per a ella no. De vegades la natura fa coses estranyes i a ella l’instint li havia fallat.

Així doncs tenim un nen que s’ofega i la seva gossa que no sap nedar. Estava tant nerviosa que no sabia que fer, amunt i avall per la vora de la piscina bordant, però ningú no la sentia i el nen ofegant-se.

De cop va veure el pneumàtic i no s’ho va pensar, s’hi va escolar pel mig i va saltar a l’aigua.

I va passar el que ningú no s’esperava, que una gossa amb pneumàtic va sobrevolar la piscina i en vol rasant com si fos una oreneta va treure el nen de l’aigua.

I és que de vegades la natura no s’equivoca però confon un instint per un altre.

Jordi Casanovas

http://jordicasanovas.blogspot.com/

El gosset que no podia nedar, per Rosa Artigas

EL GOSSET QUE NO PODIA NEDAR

La Lena, una nena que li agradaven molt els animals. Tenia un amic, en Marià, a ell, també li agradaven els animalons. Cada dia es trobaven per anar a l’escola. Un dia, van trobar un petit gos, que l’havia atropellat un cotxe.
El varen portar a casa de la Lena i entre tots dos el van cuidar.
El gosset, que el van anomenar Trobat, li va quedar la poteta de darrera que no la podia arronsar. L’estiu, el varen portar a la riera per banyar-se, en Trobat, no podia nedar, la poteta l’impedia moure’s be i s’enfonsava.
En Marià i la Lena, van començar a pensar con ho farien, perquè en Trobat és podes banyar. La Lena va dir, un flotador!, un flotador!. Varen posar un flotador al Trobat, i tots feliços, van poder banyar-se al riu tot l’estiu.

Rosa Artigas
http://racodelllibre.blogspot.com/

El gosset nedador, per Bajoqueta

A partir d'aquesta fotografia ja podeu inspirar-vos per al proper conte. Ànims!

Foto de Joy Allen

EL GOSSET NEDADOR

Des que havia començat l’estiu, que la seva vida s’havia tornat molt avorrida. Havia desitjat que la Maribel i en Joan estiguessin més per ell, durant els mesos que anaven al col·legi el tenien mig abandonat. Per això, el dia que va veure’ls que es quedaven a casa, es va posar molt content. Però al cap d’una setmana ja tornaven a desaparèixer i marxaven a la piscina del seu amic Ramon. Sempre el tancaven perquè no es pugués escapar i seguir-los. Fins que no va poder més i va decidir que ell també aniria a la piscina. Amb grans esforços, ja que per un gos no és fàcil posar-se un flotador, va aconseguir passar entre mig d’ell. Les ulleres de bany, van costar una mica més de posar-se-les, però no es rendiria fàcilment. Avui ell també aniria a la piscina.

Autora: bajoqueta
Blog: 365 contes

RECORDEU QUE PER PARTICIPAR CAL:

Escriure un conte que vagi dirigit a un públic infantil.
El conte no pot superar les 150 paraules.
Enviar el conte a smaestro@xtec.cat
Data límit: 1 de setembre

TOTS ELS CONTES ENVIATS SERAN PENJATS AL BLOC!

Cèlia, per Marta Pérez Sierra

Aquesta és la propera foto, ànims!

Foto de Rasha al-Hakim

CÈLIA

A Cèlia li hauria agradat tenir molt de cabell i poder fer-se unes trenes ben gruixudes, però no, el seu cabell, minso, clarejava i tot just donava per dur-lo curtet. Tenia el somriure més preciós del món i uns ulls liles, increïbles, meravellosos. Però ella, només plorava pel seu cabell. Una nit, va sortir al jardí de cada seva, i una lluïssor sobre el terra li cridà l’atenció: mil flors lluminoses florien a la llum de la lluna. S’ajupí per collir-ne una i entre els dits li bategà una papallona. Cada cop que s’ajupia, una papallona entre els dits. Volava fins al caparró de la nena i de les ales deixava anar pols de llum. Cèlia estava encantada amb el joc i s’entretingué fins que la mare la féu anar a dormir. Al matí, en mirar-se al mirall, se n’adonà. Una cabellera abundant, llarga i espessa, li encerclava el rostre. Trenes!

Marta Pérez i Sierra
www.martaperezsierra.com

RECORDEU QUE PER PARTICIPAR CAL:

• Escriure un conte que vagi dirigit a un públic infantil.
• El conte no pot superar les 150 paraules.
• Enviar el conte a smaestro@xtec.cat
• Data límit: 18 d'agost.

TOTS ELS CONTES ENVIATS SERAN PENJATS AL BLOC!

Ja sé que és estiu però animeu-vos a escriure quatre paraules...

Prohibida l'entrada a gossos, per un seguidor fidel

Aquí teniu la foto per al següent conte:

Foto de Liz Adams




RECORDEU:

• El conte ha d'anar dirigit a un públic infantil.
• El conte no pot superar les 150 paraules!
• Cal enviar el conte a smaestro@xtec.cat
• Tots els contes enviats i que compleixin els requisits seran penjats al bloc.
• Data límit d'entrega: 11 d'agost.

PROHIBIDA L'ENTRADA A GOSSOS!

La Cati estava enrabiadíssima. Sense dir ni mu i amb pas lleuger va girar cua, acompanyada evidentment del seu inseparable i estimat Guti, a qui estimava amb bogeria. Havia anat a una representació de titelles que es feia en un espai obert, a l'aire lliure i on, en cap moment hagués imaginat que li privessin el pas per anar-hi amb el seu gos. Quan va arribar i va veure el cartellet "PROHIBIDA L'ENTRADA A GOSSOS", es va quedar de pedra. Quina ràbia! Algú l'hagués pogut avisar! Esperava aquell dia amb emoció i...

Un seguidor fidel, encara que poc inspirat...