Cèlia, per Marta Pérez Sierra

Aquesta és la propera foto, ànims!

Foto de Rasha al-Hakim

CÈLIA

A Cèlia li hauria agradat tenir molt de cabell i poder fer-se unes trenes ben gruixudes, però no, el seu cabell, minso, clarejava i tot just donava per dur-lo curtet. Tenia el somriure més preciós del món i uns ulls liles, increïbles, meravellosos. Però ella, només plorava pel seu cabell. Una nit, va sortir al jardí de cada seva, i una lluïssor sobre el terra li cridà l’atenció: mil flors lluminoses florien a la llum de la lluna. S’ajupí per collir-ne una i entre els dits li bategà una papallona. Cada cop que s’ajupia, una papallona entre els dits. Volava fins al caparró de la nena i de les ales deixava anar pols de llum. Cèlia estava encantada amb el joc i s’entretingué fins que la mare la féu anar a dormir. Al matí, en mirar-se al mirall, se n’adonà. Una cabellera abundant, llarga i espessa, li encerclava el rostre. Trenes!

Marta Pérez i Sierra
www.martaperezsierra.com

RECORDEU QUE PER PARTICIPAR CAL:

• Escriure un conte que vagi dirigit a un públic infantil.
• El conte no pot superar les 150 paraules.
• Enviar el conte a smaestro@xtec.cat
• Data límit: 18 d'agost.

TOTS ELS CONTES ENVIATS SERAN PENJATS AL BLOC!

Ja sé que és estiu però animeu-vos a escriure quatre paraules...