TANCAT PER VACANCES

En primer lloc, vull agraïr a tots els participants la seva col.laboració al bloc ja que gràcies a ells, abans d'ahir el bloc va fer el seu primer aniversari. Un any seguit de contes divers, de fantasia, d'imaginació, de creativitat...

Amb el conte "Necessita millorar" de l'Eva Albiol m'acomiado de tots fins al setembre, he decidit que el que el bloc necessita és descansar...i que per això, no us vull dir adéu sinó fins ben aviat! Al setembre Sant Tornem-hi!!!!Espero que aquesta pausa no provoqui un "apalancament" entre els seguidors del bloc sinó que serveixi per renovar energies i forces per seguir explicant històries tendres, dolces, alegres, interessants, úniques....

Així que a tots, MOLT BON ESTIU!!!!!!

Sílvia

Necessita millorar, per Eva Albiol

NECESSITA MILLORAR

La casa buida, com sempre. Millor. Duia unes notes que deien “necessita millorar”. No ho entenia: s’havia passat el trimestre fent deures! Estava segura que no li havia quedat ni un exercici de mates a mitges, que distingia la s de la ss, que saludava correctament en anglès, que els quaderns estaven més nets que mai...
Va seure davant la tele, apagada: ja sabia que la castigarien a no veure-la, no calia ni que li ho digueren. Va arreglar la seua habitació (segon càstig), va guardar la Play al fons de l’armari (tercer càstig), va posar aigua al pardal (això no era un càstig, però tenia set) i va esperar els pares.
Quan va arribar sa mare li va dir que havia parlat amb la mestra.
-M’ha dit que les notes estan malament…
-Sí, però...
-…que t’han donat les d’Elies, per error. Les teues estan ací... Enhorabona, Patri!

Eva Albiol
http://salinasagace.blogspot.com/

La catifa de pensar, per Eva Albiol

LA CATIFA DE PENSAR

Quan era menuda i feia maleses els pares m’enviaven a la cadireta de pensar: els ho va ensenyar el mestre. La cadireta era de fusta, blava i groga… i massa petita!
Ara, com que ja no hi cabo em fan pensar asseguda en la catifa de ratlles. És de veres que avui no m’he portat bé amb la veïna (una pesada!). Però ja n’hi ha prou, estic avorridíssima. Duc mil hores ací i ja se m’ha ocorregut pintar-li el gos de color verd, posar-li un vesper al jardí, dir-li a la fornera que demà no li guarde el pa... i més coses que es mereix. Tinc ganes de posar-les en pràctica!
Ei, i si aquesta catifa de pensar fos màgica? M’ha donat unes quantes bones idees…

Eva Albiol