2/7/10

La catifa de pensar, per Eva Albiol


LA CATIFA DE PENSAR


Quan era menuda i feia maleses els pares m’enviaven a la cadireta de pensar: els ho va ensenyar el mestre. La cadireta era de fusta, blava i groga… i massa petita!
Ara, com que ja no hi cabo em fan pensar asseguda en la catifa de ratlles. És de veres que avui no m’he portat bé amb la veïna (una pesada!). Però ja n’hi ha prou, estic avorridíssima. Duc mil hores ací i ja se m’ha ocorregut pintar-li el gos de color verd, posar-li un vesper al jardí, dir-li a la fornera que demà no li guarde el pa... i més coses que es mereix. Tinc ganes de posar-les en pràctica!
Ei, i si aquesta catifa de pensar fos màgica? M’ha donat unes quantes bones idees…

Eva Albiol

3 comentaris:

  1. Eva, moltes gràcies!!!! I disculpa pel retard!!!! He estat fora uns dies i tot i que pensava poder seguir amb actualitzar el bloc no m'ha estat possible! Més val tard que mai...jeje!
    Sembla que aquesta catifa deu ser més còmoda que la cadireta, no?

    ResponElimina
  2. Molt bo, Eva!
    Una bona idea una catifa de pensar i si és de ratlles, millor!!

    ResponElimina
  3. A la feina tinc el "racó de pensar"! però crec que sobre la catifa hi estaria molt millor!!

    ResponElimina