En Marc tenia un periquito que li havien regalat els pares pel seu aniversari. Es van fer molt amics, fins i tot, es menjava les llavors directament de la boca del nen . En Marc se l’estimava molt i li feia moixaines , per això quan es va adonar de la mirada trista de l’animaló, es va preocupar.
Els seus pares eren socis de l’Espanyol i el proper dia de partit, se’l va endur a l’estadi. Els dos portaven una bufanda blanca i blava que els havia fet la mare d’en Marc. L’ocellet estava tan emocionat, que fins i tot feia algun crit ... En arribar a casa, en Marc es va adonar que el seu amic volador estava molt alegre i aleshores va entendre què li passava abans: no volia estar tancat !. Va penjar una campaneta amb l’escut del seu equip a dins de la gàbia i va deixar la porta oberta, perquè el seu amic sortís i entrés quan en tingués ganes.
Ah, i ara l’ocell ja té nom, es diu GOL, perquè fins i tot a après a dir aquesta paraula. Ara, en Gol és feliç.
M. Roser Algué Vendrells
Ves per on, nosaltres teniem en Perico, un periquito, igual, igual que el de l'anunci de l'espanyol, també el deixàvem volar per casa una estoneta desprès de que es banyes, ho feia tot sol només tenies que posar el dit a sota l'aixeta i el venia. el perill eren les caques que no les controlava i el moment menys pensat plaf! m'agrada molt la teva historia, nosaltres a més som pericos!!!!
ResponEliminaAi Montse,i jo que sóc del Barça, però com que hi havia l'escut de l'Espanyol...quina casualitat.
ResponEliminaJa veig que de tant en tant us queia algun regalet!!!
A mi m'agraden aquest tipus de contes perquè cadascú els interpreta a la seva manera i són un bon exercici de síntesis...Pots fer molta gimnàstica mental.
Petons,
M. Roser