18/11/11

En Miquel estima en Verdi, per Montse Pujol


EN MIQUEL ESTIMA EN VERDI

- Miquel..., el berenar és a taula!

- I doncs rei, per què estas tan trist?

- Mama, en Pol diu que els ocells han de volar lliures, i jo no vull que en Verdi se'n vagi.

- En Verdi no vol marxar, que no veus que content està a la seva gàbia?, aquí és casa seva.

- Però en Pol diu...

- Mira, si en Verdi estés trist, no menjaria, ni beuria aigua, estaria tot el dia en un racó ben quiet, com quan tu estàs malalt, i no cantaria gens ni mica. Tu el veus trist?

- No! mira, ara canta mama!

- Au vinga, anem a berenar! segur que està content perquè sap que li portaràs les engrunetes de la magdalena.

- Sí Verdi, tu espera´t aquí, ja veuràs que bones que són les magdalenes de l'avia...

Montse Pujol

2 comentaris:

  1. Hola Montse, avui he enviat un conte i he vist el teu. És curiós perquè a partir d'un dibuix, cadascú i pot donar la seva interpretació. ja ho veuràs. Em sembla que ens hi trobarem sovint.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Ja tinc ganes de llegir-lo Roser, segur que la visió es ben diferent, ja ho imagino
    Una abraçada

    ResponElimina