EN MIQUEL ESTIMA EN VERDI
- Miquel..., el berenar és a taula!
- I doncs rei, per què estas tan trist?
- Mama, en Pol diu que els ocells han de volar lliures, i jo no vull que en Verdi se'n vagi.
- En Verdi no vol marxar, que no veus que content està a la seva gàbia?, aquí és casa seva.
- Però en Pol diu...
- Mira, si en Verdi estés trist, no menjaria, ni beuria aigua, estaria tot el dia en un racó ben quiet, com quan tu estàs malalt, i no cantaria gens ni mica. Tu el veus trist?
- No! mira, ara canta mama!
- Au vinga, anem a berenar! segur que està content perquè sap que li portaràs les engrunetes de la magdalena.
- Sí Verdi, tu espera´t aquí, ja veuràs que bones que són les magdalenes de l'avia...
Montse Pujol
Hola Montse, avui he enviat un conte i he vist el teu. És curiós perquè a partir d'un dibuix, cadascú i pot donar la seva interpretació. ja ho veuràs. Em sembla que ens hi trobarem sovint.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Ja tinc ganes de llegir-lo Roser, segur que la visió es ben diferent, ja ho imagino
ResponEliminaUna abraçada