-Guau, guau-¡Hola encanto!
-Bup, bup-Uf, quin pesat!
-¿Como te llamas presiosidá?
-Yo no em crido, sempre em crida el meu amo!
-Ole la grasia ¿y como te dise ese amo tuyo?
-Em diu Estrella.
-Claro,¡ con esos ojasos como luseros!
-Va, que em faràs posar vermella!
-A mi me disen Roki.
-No m’estranya, ets tan musculós!
-¿Sabes que eres presiosa?
-I tu ets molt simpàtic i molt fort!
-¿ Quires venir esa noxe a ver la luna desde mi asotea?
-D’acord, a mi també m’agrada observar la lluna...
Al cap d’un temps, al barri hi havia una raça de gossos molt curiosa , que quan lladraven feien :
-bup guau, bup guau... i els encantava mirar la lluna.
M. Roser Algué
Roki, "jo que peligrossso e! clar amb aquest accent tant andalu! Que bo l'acudit, jo no em crido sempre em crida el meu amo :D. Et segueixo.
ResponEliminaMontse
Hola Montse, no sé que li ha passat a la Silvia que m'ha deixat el blog una mica desconfigurat...
ResponEliminaSuposo que quan se n'adoni ja l'arreglarà.
Això del gos, vaig voles fer un contrast entre la gosseta fina i el gos de carrer.
Petons,
M. Roser