-Mare! Mira que ha fet en Mimos.
-Però Klapes, què fas? Prou, prou, aquest esmorzar és meu!
La Marta no sabia que tot el que passava ho estava somiant.
Quan es va despertar tenia tanta gana, que de seguida es va acabar l'esmorzar. La seva mare no se'n sabia avenir.
Tampoc va entendre que no anés a obrir la porta del jardí, per dir bon dia a en Mimos i a en Klapes.
Montse Pujol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada