Per la Rita, les hores de menjar eren un autèntic malson.
Un dia , la fada de les cuines, cansada de veure-la fer numerets, li va dir:
-Avui podràs escollir el dinar, però amb una condició...
La Rita no va esperar a que la fada acabés i tota esverada, va dir:
- Vull galetes salades, croquetes, patates fregides i "ganxitos" i de postres, llaminadures de maduixa.-I se'n va anar corrents cap el menjador, supercontenta al veure aquell bé de Deu de coses apetitoses.
-Que bé, avui no menjaré verduretes!
Però de cop i volta van aparéixer les seves mascotes, en Tobi i la Misi, i se li van cruspir tot.
-Fada cuinera, m'has enganyat,- cridava la Rita.
-No és veritat -va dir la fada- Com que has marxat corrents, no m'has deixat acabar i la condició era que el que demanessis fos un dinar més o menys raonable i no de nena capriciosa.
La Rita es va quedar amb la panxa buida i amb un pam de nas. A partir d'aleshores menjava una miqueta de tot.
M. Roser Algué Vendrells
http://petitesesroser.blogspot.com/
Wai! sort que a casa no hi ha cap fada cuinera, encara que ben pensat anys enrera potser...
ResponEliminaNo decididament no. Molt bo, Roser.
Ja ho veus Montse, la quitxalla no pot ser tan llepafils, porta conseqüències...
Elimina