Com cada tarda, el temps s’aturà en sortir de classe. Els nens omplien carrers, places i parcs, mentre jugaven, parlaven i reien. Una vegada més van convocar a Fictícia, la fada, la més especial de totes les que tenien en la imaginació, la qual inventava somnis. Aquesta, no es va fer pregar i va triar formar part dels jocs de Foix, la nena ocell, la que somiava pilotar un dia una nau espacial i viatjar lluny...Fins a Venus! L’ajudà a fer-lo real en aquell moment. La nena amb els braços en creu va córrer alegrement sentint-se dins una nau i remuntà el vol. A vista d'ocell va veure que els seus amics es convertien en punts molt petits i es meravellà del paisatge fet amb trossets de formes i colors. Joguinejà amb un núvol que li va sortir a l’encontre i va aconseguir que plogués en travessar-lo. Les rialles ompliren el seu somni.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 18 hores
M'ha agradat molt, Sílvia. Felicitats també per la Pilar. Gràcies!
ResponEliminaUna abraçada!
Molt bonic, Pilar!
ResponEliminaQue bé, aconsegueix que plogui...
ResponElimina