Sóc en Marc, l'increïble Spiderman!, per Sílvia Dot Quilez

SÓC EN MARC, L'INCREÏBLE SPIDERMAN

- Sóc jo? Es preguntava el Marc, tot mirant-se al mirall. No s’ho podia creure, es mirava i es veia diferent, deuria ser un mirall màgic, un mirall d’aquell tret dels contes de dibuixos que tan m’havien agradat de petit, i ara no ho entenia, sempre havia somniat en llevar-me un dia al matí i ser : - l’spiderman, salvant vides en perill!; però no, aquell matí m’havia llevat i no era un somni era una realitat, em refregava ben fort els ulls i no m’ho podia creure, no era jo quan em mirava al mirall. Els meus cabells estirats, eren rinxolats, la meva camisa de ratlles de colors taronges i verds era de puntets grisos, el meu pantaló llarg com a mi m’agrada era curt i de nen petit, d’aquells que la meva mare em posava tan avorrits. I els cabells? què estranys!, la meva cara canviava, la meva imatge no era com jo volia. De petit volia convertir-me en spiderman, segurament tant temps desitjar despertar-me i ser qui jo no era m’havien convertit en aquell nen i aquella imatge, que n’estic segur només la meva mare podia entendre que m’estava passant, tot d’una vaig fer un xiscle molt fort dient: - maaaaaareeeeeeeeeeeeeeeeeee!!! Socors! Vine a salvar-me!

Sílvia Dot Quílez