La camisola rosa de l'Ainhoa, per Sílvia Dot Quilez

LA CAMISOLA ROSA DE L'AINHOA

Era 23 de març, feia només dos dies que havia començat la primavera i com sempre l’Ainhoa estava contenta de poder-se posar les seves robetes de bon temps, li encantava pentinar-se i posar-se diademes de colors, sempre conjuntada amb les polseres i les camisoles. Era petita però tenia molt bon gust. L' Ainhoa mirava, de bon matí, el got de llet calentona que li posava la seva mare, quan de cop i volta la llet i les magdalenes les tenia al damunt del seu vestit rosa, quin disgust!, quin fart de plorar! Quin greu més gran que la seva camisola preferida, tingués aquelles taques, grosses i roses que no marxaven per més que ella les refregava amb un paper. El seu plor es va fer molt evident tan..., que la mare des de l’habitació va sortir corrents cap a la cuina, i en veure-la tant trista li va dir: - bonica, princeseta de la mami, això de les taques és molt normal, no t’amoïnis, que la mare et canvia la roba. L’Ainhoa no estava pas contenta però quin remei!, un altre dia es posaria neta la seva camisola de color de rosa. Tot fos sempre tan fàcil de resoldre com canviar-se una camisa!

Sílvia Dot Quilez