17/5/10

Oriol l'aventurer, per Marcel.la


ORIOL L'AVENTURER

La vida al bosc no estava mal però Oriol, un conillet molt aventurer somniava des de ben menut en fer la volta al món.
- Això no és viatge per a un conill ! - Li deien els pares.
- Has pensat els perills que pots trobar-te? – Preguntaven els amics a l’ Oriol. Però ell feia com que no escoltava.
Una nit va decidir començar la seva aventura sense dir-ho a ningú. Va agafar el tovalló roig a motes de la mare i el va omplir de coses imprescindibles. Una brúixola ,per a no perdre
l ‘orientació, el seu pijama de ratlles, el raspall de dents i la foto dels pares.
Va deixar, això sí , una nota d’ acomiadament.
A l’ endemà , a les primeres llums del dia i després de caminar tota la nit fa sentir gana i se’n va adonar que havia oblidat el més important, el pastís de safanòria de la mare, i va decidir tornar a casa i ajornar la seva aventura.

Marcel·la

3 comentaris:

  1. L'aventura és l'aventura però...com a casa, enlloc oi?. M'ha agradat el teu conte, Marcel·la.

    ResponElimina
  2. Què graciós i divertit!!!
    Moltes gràcies Marcel.la!!!!

    ResponElimina
  3. Que bo! La meua neboda va fer una cosa així quan tenia 3 anys... (però no va arribar a baixar les escales: era de nit!).

    ResponElimina