CLONC!
―Que no i que no!
No pensava fer-ne cas! Sempre estaven igual: açò no ho faces, allò no ho digues, ací no vages... Els grans es passaven vint-i-quatre hores al dia donant instruccions, que avorrits!
Però aquell dia Jana va decidir que ja n’hi havia prou: faria el que li donaria la gana! Per exemple, si volia saltar damunt del sofà, saltaria i ja està.
―I no m’aturareu! Saltaré i saltaré i salt... clonc!
(Es veu que el sostre era una mica sord i no havia sentit que ningú no podia aturar-la...).
-- De llegums i moniatos, no te'n fies, que fan flatos.
I, és clar... els nens també es rebel.len! Uf! Quin "trasto"!
ResponEliminaGràcies Eva!
Veig que aneu tenint bones idees... molt bo el conte, Eva!
ResponEliminaGràcies!
ResponEliminaEi, Carme, anima't amb el dibuix...
(Per cert, la darrera frase del conte no en formava part, ha eixit per error...),
Jo ja sentia fred. Ara estic millor amb companyia. Anton.
ResponEliminaJe, je, je... mira que l'hagi hagut d'aturar el sostre. Pobreta! Un bon conte, Eva
ResponElimina