ELS DOS COL·LEGUES
El Juan i el Pau, menuts de cinc anys, són carn i ungla. La Senyo, els diu els col·legues.
Avui el Juan no ha anat a l’escola. Està malaltó. Té febre. No podran jugar junts els dos col·legues.
El Pau s’ha muntat damunt la taula la seva faràndula per distreure’s, però no jugava a gust.
Sap per pròpia experiència que al col·lega el metge li receptarà el mateix que a ell quan va estar malaltó.
En el poble,petit, no hi ha farmàcia...
- Que faràs, avui, sense el Juan – li ha dit la mare al retorn de l’escola.
- Colliré el cotxe i aniré a buscar-li el medicament perquè es curi aviat. I si convé el portaré a l’hospital perquè el posin bé de pressa.
La mare s’ha posat a riure.
Ell ha engegat el cotxe i a fer el que deu per el seu estimat col·lega.
..................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
Avui el Juan no ha anat a l’escola. Està malaltó. Té febre. No podran jugar junts els dos col·legues.
El Pau s’ha muntat damunt la taula la seva faràndula per distreure’s, però no jugava a gust.
Sap per pròpia experiència que al col·lega el metge li receptarà el mateix que a ell quan va estar malaltó.
En el poble,petit, no hi ha farmàcia...
- Que faràs, avui, sense el Juan – li ha dit la mare al retorn de l’escola.
- Colliré el cotxe i aniré a buscar-li el medicament perquè es curi aviat. I si convé el portaré a l’hospital perquè el posin bé de pressa.
La mare s’ha posat a riure.
Ell ha engegat el cotxe i a fer el que deu per el seu estimat col·lega.
..................
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas
Sens dubte dos molt bons col.legues el Joan i el Pau i molt bon cor el d'en Joan! Un conte molt tendre i amb un sentiment especial! Gràcies Anton!
ResponEliminaMolt tendre i molt bonic, Anton! I si et plau ... escriu tots els contes que vulguis... Una abraçada.
ResponEliminaGràcies per tot el que dieu.Avui, he tingut un dia complicat.A les dotze em diuen que a la nit traiem paons i m'he passat fins ara a les onze, que ha vingut el fill del seu treball i m'ha rellevat.
ResponEliminaEn quan escriure'n més, ja, ja... de vegades surt i altres no.
Crec que ens hem de respectar i que un no sigui el que més, i els altres no gosin... Ara, com que jo vaig sempre per gaudir i que gaudeixin si volen, doncs, qui sap.
La font és oberta per a tots i tots podem omplir el pitxell o cantireta. Anton.
Gaudim, sense cap dubte, Anton, escrivint i llegint-nos i això és el que compta. I ha de ser així. Les xifres no importen, només era una ximpleria.
ResponElimina