Somiant la realitat, per Berta Pi

SOMIANT LA REALITAT

L’Ignasi estava convençut que podia dibuixar allò que volia que passés i que ell podia inventar-se la vida que volia a través dels seus dibuixos. Ningú se’l creia. Els amics se’n reien d’ell i els seus pares li deien que dibuixava molt bé, però que la vida era com era i no com ell la imaginava.
Però s’entestava a dibuixar el vaixell que volia agafar per anar-se’n de viatge a terres llunyanes i dibuixava el tigre de qui volia fer-se amic, i els peixos que veuria fent submarinisme per mars exòtics... què li havien d’explicar tots els altres que no sabien res de els seves experiències?
Ell sabia que després de dibuixar mussols, mussolets i mussolassos, finalment, ell, el seu amic mussol s’havia presentat a la seva finestra.
L’Ignasi continuava, convençut, dibuixant i somiant la vida.

Autora: Berta Pi, del bloc http://besades.blogspot.com/