5/10/09

S'avorria, per Carme Rosanas

S'AVORRIA...

L'Emma era una gran dibuixant, pels seus 7 anys acabats de fer, feia uns dibuixos molt divertits i preciosos.
A més a més era un nena tranquil·la, que passava les hores jugant tranquil·lament o asseguda llegint o dibuixant i pintant.
Malgrat això la seva mare estava preocupada. Tots els dibuixos de la seva filla representaven situacions estranyes que ella no havia conegut mai. D'on dimonis podia treure l'Emma aquelles idees, aquelles entremaliadures que ni feia ni se li acudien mai?
La mare insistia que dibuixés altres coses i ella deia que no, que volia dibuixar trapelleries.
Quan la seva mare li va preguntar, per què, l'Emma una mica avergonyida va contestar:
- Mare, em dibuixo tal com m'agradaria ser: divertida, esbojarrada i entremaliada... i no tant bona nena i avorrida!


5 comentaris:

  1. Doncs sí! Una gran dibuixant l'Emma! Ja m'agradaria a mi saber-ne tant! Un conte molt bonic, gràcies!

    ResponElimina
  2. i per més fum que hagi sortit del cap no se t'ha cremat el cabell. Tens ressorts per a tot. i promocionar el teu deliri de dibuix em sembla adequat i meravellós.De veritat que esperava que arribés.Anton.

    ResponElimina
  3. Perdona, Sílvia, sempre m'oblido el títol!
    Jo li posaria "S'avorria"

    Gràcies a tots dos. Ha costat però ha sortit.

    ResponElimina
  4. Ja està posat! Au, a pensar per al següent!
    Gràcies de nou!

    ResponElimina
  5. Llavors Emma fa el mateix que nosaltres. Sols que dibuixem (o ho intentem) amb paraules... ;-)

    ResponElimina