L'AMIC INVISIBLE
Quan era petita (molt més petita que ara) un amic invisible em feia companyia, i m’espantava els monstres que viuen sota el llit, i compartia els meus somnis de joguina.
De vegades, només de vegades, em disfresso de xiqueta, i intento, amb la feixuguesa dels anys, reconstruir el seu rostre, abans que les onades del temps l’esborrin per sempre.
Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/
Quan era petita (molt més petita que ara) un amic invisible em feia companyia, i m’espantava els monstres que viuen sota el llit, i compartia els meus somnis de joguina.
De vegades, només de vegades, em disfresso de xiqueta, i intento, amb la feixuguesa dels anys, reconstruir el seu rostre, abans que les onades del temps l’esborrin per sempre.
Jesús M. Tibau
http://jmtibau.blogspot.com/
un plaer participar per 1r cop
ResponEliminaPer mi és més que un plaer...Moltíssimes gràcies i espero seguir comptant amb la teva participació! Fa respecte l'amic invisible...
ResponEliminaAixò és tot un honor, Tibau! :) Trobar-te per aquests barris.
ResponEliminaÉs un conte preciós, molt ben trenat com sempre.
Estic d'acord amb la Carme i també amb la Sílvia. ^-^ Espero que segueixis participant.
ResponEliminaMolt bona Carme l'expressió "per aquests barris"...jejej!
ResponEliminaSílvia