L'àvia adoptada, per Carme Rosanas

L’Elena, és veïna de l’àvia i són molt amigues. No té néts i jo m’ofereixo per ser-ho. No m'importa gens tenir dues àvies si són tan simpàtiques i divertides com aquestes. Ella riu, i el seu riure atura el temps i no pots pensar en res més que en riure tant com ella!L’Elena té pocs cabells i diu que s'haurà de posar una perruca. I avui que sóc a casa l'àvia, em disposo a fer-l’hi. Retallo una perruca doble de cartolina, l'enganxo per dalt i es posa com un barret. I quan ja la tinc feta, busco la capsa dels meus tresors, que l'àvia em guarda, i començo a decorar-la, enganxant-hi tot de coses boniques.Quan li porto, l’Elena se la posa somrient, i em diu que l'he encertada de ple, que ella necessita tenir moltes coses al cap per no avorrir-se. I riu, riu i regala riures.

Carme Rosanas

http://carmerosanas.blogspot.com/