LA FLORETA VIATGERA
Els habitants d'aquell poblet de muntanya, no se'n sabien avindre de com se n'havia salvat d'aquell incendi tant devastador. Ara, era especial i única; i lluïa enmig d'aquell munt de cendres. Els nens reunits a la plaça van decidir fer torns per regar-la, per tal que sobrevisqués. Fou així, com la Maria cada dijous sortia amb la regadora, tota il·lusionada i amb moltes ganes d'explicar el conte que havia preparat durant la setmana. Ella creia amb el poder màgic dels contes. Aquest dijous l'hi explicava que: ... "Hi havia una vegada una floreta que volia viatjar, i per poder-ho fer va cridar al senyor vent que amb la seva bufera se l'endugué d'una volada. I fou així com va conèixer molts països , i allà on anava hi deixava caure una llavor per fer créixer noves flors."
Montse
Un conte bonic i tendre!
ResponEliminaMil gràcies!
Ei, Montse, m'ha agradat moltíssim! Hauré de contar el teu conte a les meues plantes... :)
ResponEliminaSi les plantes han d'estar contentes jo també l'explicaré! És bonic!
ResponElimina