1/6/10

Llicó de vol, per Pilar


LLIÇÓ DE VOL

A l’Imma li agradava jugar a perseguir papallones. Mai no les agafava però, no fos cas que li trenqués les ales i les deixés indefenses, sense poder volar.
Aquell matí, en sortir a escombrar, com li havia dit la mare, les fulles que tot ho encatifaven, va veure una de les seves amigues a terra, immòbil. Va intentar espantar-la, però no aconseguí que voletegés. Què li devia passar? Tal vegada havia nascut molt tard i no havia tingut temps d’aprendre a volar? Plorosa, va començar a donar cops d’escombra a tort i a dret aconseguint alçar un remolí de fulles. S’aturà cansada i en aquell moment el vent va començar a bufar, ajudant-la en el seu propòsit. La voliaina aconseguí desplegar les ales omplint de joia a l’Imma i abans de marxar se li va parar a sobre del nas movent alegre les antenes.

Pilar

2 comentaris:

  1. Quin títol més original i encertat, realment una lliçó molt ben aconseguida!
    Moltes gràcies Pilar!

    ResponElimina
  2. Molt bonic, aquest conte, Pilar! Amb una empenteta... les coses es fan més fàcils.

    ResponElimina