23/10/09

El mussol presumit, per Carme Rosanas


EL MUSSOL PRESUMIT

- Uuuuuuuuuuuuuuuuuu!
En David aixeca el cap
- Uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!
- Què vols entrar?
Ràpidament en David obre i el deixa entrar. El mussol es posa damunt del llum de sobretaula agafat al braç metàl·lic i es queda allà quiet. En David li porta una mica de pernil dolç i el mussol se'l menja i torna a quedar-se en el seu lloc altra vegada. En David està content.
Se'l mira tant, que tot de cop comença a dibuixar-lo, li queda preciós. El mussol baixa del llum i comença a picar el vidre amb el bec.
- Què vols marxar?
El mussol pica més.
- Ja t'obro, no pateixis.
- Mare, ha vingut un mussol que volia que el dibuixés i quan he acabat se n'ha anat.
- Sí que t'ha quedat bonic! Molt bon dibuix! Però David quina imaginació que tens! com vols que el mussol vulgui que el dibuixis?

Autora: Carme Rosanas

3 comentaris:

  1. Tenen tanta imaginació els nens que, sovint, quan expliquen la veritat, l'adult es mostra incrèdul...Però segur que el David està content amb el seu amic mussol...
    Moltes gràcies Carme!

    ResponElimina
  2. Aquest conte fa molta gràcia, sovint els adults no ens adonem de que som ben babaus...

    ResponElimina
  3. Carme, està molt ben jugat. Amb els ulls grandots que tenen els mussols...Anton

    ResponElimina