8/10/09

La reixa traidora, per Anton Fortuño


LA REIXA TRAIDORA

A la menuda Tamara l ‘envia la iaia a comprar.. Una botiga que sembla un supermercat ... ...
Anava pel carrer mirant no perdre el monederet per poder pagar. Com que ja sap contar, ha comprovat les monedes que porta. En té prou pel panet i brioix....?
Se’ls posa a la ma i com entesa conta ...Una corrent d’aire que pujava peus i cames amunt l’ha distret . Vol aguantar la faldilla que s’estava convertint en un paraigües... S’ha trobat amb les mans buides en un no res.
L’aire aguantava el vestit. En un cop de vista ha comprovat que les monedes s’aguantaven en el teixit i que si sortia de la reixa, qui sap si tindria sort per salvar-les
Ha collit fort i ha fet un salt. SÍ, les monedes redolaven fora. Ha sospirat ... Menjaria el seu panet ... Acompliria amb la iaia, tindria brioix per la llet.

http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

6 comentaris:

  1. Un conte escrit amb molta gràcia! Em puc imaginar la situació...què divertit! Moltíssimes gràcies Anton!

    ResponElimina
  2. Molt graciós i molt divertit, Anton... Fins ara no havia vist el teu conte!

    La Tamara deu estar contenta... sempre poses el seu nom als personatges. :)

    ResponElimina
  3. M'he fixat que aquí a les etiquetes de la Sílvia... som els guanyadors per empat, Anton.

    Anton 7 Carme 7 :)

    ResponElimina
  4. Fem el que podem, Sílvia i Carme... Em rondava pel cap el recollir-los després i donar-los-hi als nets, la Tamara i Pau, ells ara son els meus alumnes com abans ho foren i, ara ja no tant, les altres dos,i ells m'ajuden a ser una miqueta de la seva edat.
    A mi que mai m'agrada anar al davant, sempre estic còmode quan sols se'm veu només el cap.
    En tinc un altre d'enviat, i si tu no en publiques un altre ,el retiraré. De veritat que no vull ser el primer mai, ni per accident.
    Sílvia,si la Carme no en posa un altre, no posis el meu. Vale?--Anton.

    ResponElimina
  5. Anton... au va que era una broma.. i tant que l'has de publicar! Així t'hauré d'atrapar. Només faltaria! Anton, tants com vulguis!

    Sílvia, tu als teus contes, publica, publica...

    ResponElimina
  6. Anton, un conte molt bonic! No deixis d'escriure...

    ResponElimina