4/10/09

Una gran idea, per Berta Pi


UNA GRAN IDEA

Li va venir la gran idea mentre escoltava els seus pares parlant des de la seva habitació.
Aquell dia l'Eulàlia, s'havia posat els patins per casa i havia ratllat tot el parquet.
Els pares la van renyar una mica, però no gaire.
Deien que estava massa estona sola i que sort que era una bona nena, que no feia mai cap disbarat.
Deien que si començava a fer disbarats haurien de buscar algú que estigués amb ella.
L'endemà, l'Eulàlia, es va tornar a posar els patins i a destrossar tot el que va poder: sofà, terra, coixins i quadres de la paret. Ja estava tipa de ser nena-clau que sempre arribava a casa la primera i que estava sola ben bé un parell d'hores o més, cada dia.


Berta Pi , del bloc http://besades.blogspot.com/

7 comentaris:

  1. Als nens sempre els agrada cridar l'atenció i que estiguin per ells...Una bona demostració!
    Gràcies pel conte!

    ResponElimina
  2. Si és l'única manera que els facin cas... doncs se les arreglen com poden.

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt...
    Els xiquets sempre són més espavilats que els pares, hehe

    ResponElimina
  4. Diuen que jugar és beneficiós.Anton.

    ResponElimina
  5. I tant que ho és, de beneficiós! És la millor manera d'aprendre!

    ResponElimina
  6. jajaja anda que no sabia ella...

    Jo crec que als xiquets los mirem pensant que no s'enteren i són uns maquinadors en potència!

    Molt bo el conte.

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots i totes!

    ResponElimina