30/12/09

La trompa de l'elefant, per Pilar


LA TROMPA DE L'ELEFANT

Al regne del animals, tots estaven preocupats per l’elefant petit. Se li havia ficat al cap que la seva trompa era massa llarga i que no servia per res més que endur-se el menjar a la boca.
-Per què he nascut amb aquest penjoll en comptes d’un nas com la majoria dels meus amics?- Es preguntava.
Un dia, l’amiga llebre va caure mentre jugaven i es va trencar una pota. El metge mussol li va dir que no podria caminar fins que no es curés del tot. Es va quedar molt trista pensant que s’avorriria sense jugar amb els amics.
L’elefant va anar a veure-la i se li va ocórrer una idea. Ell podia fer servir la seva trompa com si fos una hamaca. Així l’amiga llebre gaudiria dels jocs fent repòs.
La trompa de l’elefant es va convertir en el joc favorit del regne animal.

6 comentaris:

  1. Que puntual Pilar, d'això sí que se'n diu arribar i moldre! MOltes gràcies per aquest conte tan dolcet i divertit! Fins aviaaaat!
    Petonets,
    Sílvia

    ResponElimina
  2. Abstraiem de l'absurd el raonament que porta, veurem que tot és útil.Anton.

    ResponElimina
  3. Gràcies a tu Sílvia. Descobrir una iniciativa com la teva ha estat un privilegi.

    Petonets de tornada!

    De vegades descobrim de manera inesperada per a què serveix allò que no volíem, Anton.
    Com que a tu no t'ho he dit: BON ANY!

    ResponElimina
  4. Quina sort, trobar una utilitat tan bonica com ajudar o divertir als altres.

    Aquest dibuix el trobo molt inspirador... té respostes ràpides!

    Un comte molt bonic, Pilar!

    ResponElimina
  5. Gràcies Carme! A mi m'encanten els teus dibuixos.
    Bon Any!

    ResponElimina
  6. Un conte molt bonic. Tot, les coses i les persones serveixen per alguna cosa útil.

    ResponElimina