25/3/10

El món és de colors, per Eva Albiol


EL MÓN ÉS DE COLORS

―Saps què, mamà? Avui un gat de color verd m’ha vingut a saludar!
―Això no pot ser, Mariam. Sempre t’estàs inventant coses! ―va replicar sa mare―. A més, si tu tens temor dels gats...
―Però els gats de color verd són diferents! No esgarrapen ni res!
―Ja.
―No t’ho creus, veritat?
―Mmm ―no va contestar ni que sí ni que no. Va sospirar i va pensar: “Aquesta xiqueta té una imaginació...!”.

Mariam també va sospirar i va pensar: “Pobra, la mama...! Segur que fa molts anys que no ha vist un gat de color verd, ni una lluna de color groc, ni una flor de color roig, ni una mar de color blau, ni…!”.

―Saps què, mamà? Un xiquet de la meua classe, Gorka, diu que els pares ho veieu tot en blanc i negre... Això és veritat?!?
Eva Albiol

4 comentaris:

  1. uiiiii...Quina pregunta!!!

    ResponElimina
  2. Quin conte més maco! Més que en blanc i negre, de vegades tot ho veiem gris. Ara jo sóc del verd... Intentaré fer-ne un.

    ResponElimina
  3. ...ens cal saber mirar les coses amb ulls d'infant!.

    ResponElimina
  4. Ai Eva, perdona, com que t'he enviat el mail ja m'he oblidat de comentar el teu conte...Doncs sí! Com diu la Miri, de vegades, hem d'intentar posar-nos a la seva pell per poder entendre els nens que cada dia ens sorprenen amb preguntes curioses, interessants i sovint...difícils de respondre! Un conte molt maco. Mil gràcies!

    ResponElimina